|
|
|
| ||
| ||
|
| ÀLBUMS FOTOGRÀFICS HISTÒRICS | |||||
|
El Padre Manuel Cazador i López
va néixer a Torrente de Cinca, província d’Osca,
el 29 de gener de 1874. Als 14 anys va ingressar a la Congregació
de Hijos de la Sagrada Família. Des de els 23 anys va passar
la resta de la seva vida al col•legi del Roser, on a part de complir
amb les seves obligacions religioses va dur a terme tasques educatives
així com també un important treball d’investigació
i estudi de les ciències de la atmosfera a l’observatori
del Col•legi del Roser. El padre Cazador va col•laborar
activament amb el Servei de Meteorologia de Catalunya i amb l’Observatori
Fabra i el seu director el Dr. Eduard Fontserè, així com
també amb els més importants organismes d’estudi
de les ciències. Va morir el mes de febrer del 1956.
|
|||||
|
L’observatori meteorològic del col·legi del Roser de Sant
Julià de Vilatorta, va funcionar del 1898 fins la mort del Padre Manuel
Cazador a l’any 1956 ininterrumpidament .
Les imatges ens mostren vistes de l’observatori extern, el tancat, la gàbia i alguns dels instruments, com també del despatx des on es feia tot el procés de les dades obtingudes. Actualment, encara es conserva una part molt important de l’instrumental utilitzat així com un important fons documental gràfic realitzat pel mateix padre Cazador. |
|||||
|
Esquelet. Nom genèric de les formes complicades dels cristalls de neu, disposats
en estrelles de sis puntes fortament ramificades. Sembla que per a llur producció
és necessari un alt grau de sobresaturació de l'aire relativament al glaç.
Quan aquest grau de sobresaturació és petit, la sublimació és un
procés més lent i els cristalls de la neu presenten formes més senzilles,
de prismes hexagonals (plaques o agulles).
("Assaig d'un vocabulari meteorològic català", E. Fontserè. Institut d'Estudis Catalans, 1948, Barcelona.) |
|||||
|
Núvol. Regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del
vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en què no toca a terra.
La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas
internacional dels núvols i dels estats del cel.
("Assaig d'un vocabulari meteorològic català", E. Fontserè. Institut d'Estudis Catalans, 1948, Barcelona.) |
|||||
|
Fotografies de
l’Observatori
Català, construït l’any 1894 per l’astrònom
i meteoròleg Rafel
Patxot i Jubert (1872-1964), industrial de Sant Feliu de
Guíxols i científic i estudiós de tot allò
relacionat amb l’atmosfera. Va
publicar nombrosos treballs i fotografies i va col•laborar en els més
importants descobriments sobre meteorologia i astronomia. Exiliat a Suïssa
després de la Guerra Civil, va ser un actiu lluitador antifranquista.
Disposava d’un telescopi de 22 centímetres sobre montura equatorial. Les
fotografies mostren diversos moments de la construcció de la
cúpula que serviria per situar el telescopi i els instruments d’observació
a Sant Feliu de Guíxols.
|
|||||
|
L’Observatori
de l’Ebre, fundat l’any 1904 per la Companyia de Jesús,
és una de les institucions referents en l’estudi de les
ciències de l’aire. Durant tots aquests anys, la seva tasca
ininterrompuda ha fet que actualment disposi d’una de les sèries
més grans i complertes d’observacions meteorològiques.
En l’actualitat, aquest observatori està estructurat en
quatre seccions: Geomagnetisme, Ionosfera, Sismologia i Meteorologia,
Clima i Activitat Solar. Les fotografies recullen el moment de la visita
del Padre Cazador i els seus col•laboradors de l’observatori
al voltant de l’any 1914 (sense determinar).
|
|||||
|
L’Observatori
Fabra va ser construït l’any 1902 gràcies a l’aportació
del Marquès d’Alella, D. Camil Fabra i Fontanils, que va
fer una important aportació econòmica per tirar endavant
un projecte que havia començat l’any 1894 impulsat pel
meteoròleg D. Eduard
Fontserè i Riba. La construcció va durar fins al 1904,
data d’inici del seu funcionament sota la direcció de D. Josep
Comas i Solà. Posteriorment, l’any 1912 el doctor Eduard
Fontserè i Riba també es va incorporar a la direcció
de la secció meteorològica. L’Observatori Fabra
està situat a Collserola sota el Tibidabo i a dia d’avui
encara és un referent en els camps de l’astronomia i de
la meteorologia a Catalunya.
|
|||||
|
Salvador Raurich i Ferriol Londres, 1869 - Barcelona, 1945 Salvador Raurich era músic i astrònom i va tenir una brillant trajectòria en aquests dos camps. De pares catalans, va néixer a Londres però va residir durant molts anys a Begur (Baix Empordà), on era una persona molt popular i coneguda. Actualment, la biblioteca municipal d’aquesta població empordanesa porta el seu nom. Com a astrònom va ser un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910) i va aconseguir fotografiar el cometa Halley des del seu observatori l’any 1909. |
|||||
|
Fotografies de les rodalies de Roda de Ter, al voltant del 1914, i
realitzades pel padre Cazador amb una maquina de negatius de vidre de 9x13
cm. Les imatges mostren aspectes tan interessants com ara diferents vistes
del riu Ter. Lògicament encara faltava molt per la construcció de
la presa de Sau que va fer pujar el nivell de les aigües. Algunes vistes són
de l’antiga fabrica de Salou i en d’altres es pot veure el recentment
restaurat monestir de Sant Pere de Casserres, avui , situat en un turó i envoltat per
les aigües del pantà. En una de les imatges es poden veure nois del
col•legi al riu Ter, sota el monestir de Sant Pere de Casserres.
|
|||||
|
|||||
