Va néixer a Vic (Osona) l’any 1886. El seu pare va ser escriptor,
arxiver de l’Ajuntament de Vic i cronista de la ciutat. El seu germà
Manuel va ser un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya,
conseller de Treball i Economia de la Generalitat, diputat a les Corts
espanyoles i al Parlament de Catalunya. El Padre Bernat va ingressar al
col•legi deL Roser al quedar-se orfe l’any 1901. L’any
1903 va entrar al noviciat però el va haver d’abandonar un
any més tard per motius de salut. Posteriorment va tornar al col•legi
i va impartir classes d’història i geografia com a seglar.
L’any 1927 va tornar a vestir els hàbits de la Congregació
ja per sempre i va professar el març de 1928. Sense oblidar les
tasques docents, es va ocupar de la secretaria del col•legi i va
continuar sent més que un col•laborador eficaç del
Padre Cazador a l’observatori. Va classificar, ordenar i documentar
tots els fons de la biblioteca i del museu.
El Padre Bernat era una persona culta, sensible, despresa i especialment
dotada per a l’ensenyament. El seu amor indestructible per Catalunya
es manifestava en la seva afició per la llengua, la història
i els costums del país, que procurava inculcar als nens. Per
damunt de tot era un bon religiós que estimava l’oració,
la pobresa i l’obediència.
|